Sabem el camí

Avui, jornada memorable a Girona, en la que l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira  han estat escollits formalment president i secretària general d’ERC en el 26è Congrés. De tornada, ja de nit, amb el cel completament fosc però ple d’estels, recordava les paraules, els esdeveniments de la jornada. I m’he refermat en el que sempre he dit, i he pensat,  ara més que mai, estic convençuda de seguir el camí que he escollit. Algú parlava de l’orgull de militar en un partit amb una trajectòria tant llarga, i amb una història com la nostra. Les sigles d’ERC van molt més enllà dels protagonismes, de les individualitats, i de les ambicions que sovint lliguen la nostra espècie i enterboleixen les nostres relacions. Si hi ha una cosa que és certa és que  sabem el camí. També sabem quin és el nostre destí. Només ens cal trobar el millor mitjà per a arribar-hi. Aquest és el projecte conjunt en el que hem de treballar.

Tot mirant per la finestra, el cel estrellat, i la tranquil·litat de la nit que ens acaronava mentre desfèiem el camí cap a casa, pensava en la referència que l’Oriol ha fet durant el seu discurs, sobre Maragall, la paraula, i el bé, i sobre la importància de caminar junts. Com en un elogi de la paraula viva, i en una remembrança de que la unió fa la força. No cal recórrer, però, a elements literaris ni a arguments romàntics, per a reconèixer que el nostre país és fort si anem tots  a una. La força no és un paràmetre que es mesura individualment.  Els valors republicans i la base ideològica que sustenta el nostre projecte, és l’eina que hem d’utilitzar en aquest viatge, perquè només hi ha un camí per a aconseguir la plenitud nacional i fer del nostre país, un país just i lliure.

Aquesta nit el cel és ple d’estels que ens conviden a seguir, a continuar, a honorar aquells que han lluitat tota la vida per a aconseguir un país més pròsper. Per tots aquells, i per tots els que vindran, que construiran sobre els nostres fonaments, hem de seguir caminant. Avui més que mai, he sentit dins meu aquella crida que em dóna forces i m’empeny i em fa llevar-me cada matí, per seguir endavant, sempre endavant, malgrat el vent i el fred.