dissabte, 29 d’octubre de 2011

L'última nit a Twisted River


L’última nit a Twisted River, de John Irving


L’obra L’última nit a Twisted River, que se’ns dubte consolida encara més l’escriptor John Irving, gira als voltants del pas del temps, de la força de la paternitat, i del trencament de la joventut en el conjunt d’una història amb una mort indesitjada com a rerefons.

Aquesta ombra fosca del passat suposa un llastre, un pes enorme sobre les espatlles dels implicats, que marca la pèrdua de la innocència, la consolidació d’un perfil de caràcter trist i solitari i l’esdevenir, gairebé erràtic, dels protagonistes. Personatges enllaçats per l’amor als fills i l’amistat fidel i duradora, com a forces capaces de moure muntanyes, de creuar fronteres i de sobreviure durant dècades de vida fugitiva.

Obra molt ben documentada, amb una descripció acurada dels escenaris físics, polítics o de la història social dels diversos punts on se situa la narració, i on la societat nord-americana és avaluada a fons en veu d’un dels protagonistes que en fa una crítica aferrissada de la seva història política des dels anys 60 fins la primera dècada del segle XXI.

Un llibre dur i una trama capciosa, que paradoxalment, és un cant a la filosofia del res no és impossible, on un adult matusser i de vocabulari més afilat que un estilet pot aprendre a llegir i escriure, i on tothom té dret a ser “una  mica feliç”.

Narració del tot recomanable d’un autor de redacció peculiar, que potser abusa tant o més dels parèntesis com en Danny Baciagalupo ho fa dels punts i coma, però que amb tota seguretat, en ofereix un molt bon mestratge de la descripció més realista que transforma en una bona novel·la.

dimecres, 5 d’octubre de 2011

216è joc literari de'n Jesús M. Tibau, de visita al circ

TRAPEZISTA

Recargolant el temps i l’espai
la figura s’enlaira pels cels sota la carpa,
i amb l’elegància dels moviments purs,
sedueix les mirades innocents que l’aguaiten encisades.
Més enllà del temps i l’espai,
la solitud de la noia es perd en la llunyania del pensament.
Lluny, d’aquella casa i d’aquells amics,
lluny del camí a voltes corb però fidel.
I amb els ulls clucs sobrevolant els caps i les mirades
pensa si hauria de baixar.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

213è joc literari de'n Jesús M. Tibau: Endevinalla

Solitària, silenciosa i enigmàtica,
recorres la nit escodrinyant l’espai
pocs et veuen creuar la tanca,
molts no t’han vist mai

214è joc literari de'n Jesús M. Tibau, homenatge a Monterroso

Quan va despertar, de sobte s’adonà de la tristesa del moment. I va imaginar la solitud del darrer dinosaure.

dissabte, 1 d’octubre de 2011

Sabem el camí

Avui, jornada memorable a Girona, en la que l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira  han estat escollits formalment president i secretària general d’ERC en el 26è Congrés. De tornada, ja de nit, amb el cel completament fosc però ple d’estels, recordava les paraules, els esdeveniments de la jornada. I m’he refermat en el que sempre he dit, i he pensat,  ara més que mai, estic convençuda de seguir el camí que he escollit. Algú parlava de l’orgull de militar en un partit amb una trajectòria tant llarga, i amb una història com la nostra. Les sigles d’ERC van molt més enllà dels protagonismes, de les individualitats, i de les ambicions que sovint lliguen la nostra espècie i enterboleixen les nostres relacions. Si hi ha una cosa que és certa és que  sabem el camí. També sabem quin és el nostre destí. Només ens cal trobar el millor mitjà per a arribar-hi. Aquest és el projecte conjunt en el que hem de treballar.
Tot mirant per la finestra, el cel estrellat, i la tranquil·litat de la nit que ens acaronava mentre desfèiem el camí cap a casa, pensava en la referència que l’Oriol ha fet durant el seu discurs, sobre Maragall, la paraula, i el bé, i sobre la importància de caminar junts. Com en un elogi de la paraula viva, i en una remembrança de que la unió fa la força. No cal recórrer, però, a elements literaris ni a arguments romàntics, per a reconèixer que el nostre país és fort si anem tots  a una. La força no és un paràmetre que es mesura individualment.  Els valors republicans i la base ideològica que sustenta el nostre projecte, és l’eina que hem d’utilitzar en aquest viatge, perquè només hi ha un camí per a aconseguir la plenitud nacional i fer del nostre país, un país just i lliure.
Aquesta nit el cel és ple d’estels que ens conviden a seguir, a continuar, a honorar aquells que han lluitat tota la vida per a aconseguir un país més pròsper. Per tots aquells, i per tots els que vindran, que construiran sobre els nostres fonaments, hem de seguir caminant. Avui més que mai, he sentit dins meu aquella crida que em dóna forces i m’empeny i em fa llevar-me cada matí, per seguir endavant, sempre endavant, malgrat el vent i el fred.