dilluns, 23 de gener de 2012

Les comparacions són odioses


Les comparacions són odioses

Mentre gairebé la totalitat del món està pendent de la crisi econòmica i busca mètodes per a sortir d’aquest pou fosc i tenebrós, l’estat espanyol podria estar esmerçant temps i recursos en plantejar què faria davant la suposada independència d’Escòcia i plantejant-se de vetar l’ingrés d’Escòcia independent a la Unió Europea. No parlem de fets consumats, ni de possibilitats que afectarien directament l’estat espanyol. Es tracta d’un joc de possibilitats en un tauler de monopoli de l’amplada d’Europa.

Malauradament, tenim un precedent. L’estat espanyol no va reconèixer la independència de Kosovo. L’evidència de la voluntat de negar el que és innegable. La prova fefaent de que l’exercici de la democràcia no és prou valuós davant de certs interessos. Kosovo va proclamar la declaració d’independència unilateral respecte de Sèrbia a través de la veu unànime del seu parlament.

Espanya maquillarà les seves escomeses amb termes políticament correctes, però a ningú se li escapa que en el fons qualsevol moviment independentista estarà mal vist pels ulls espanyols, a Europa i arreu, perquè serà identificat amb recel, com a eina per a fomentar l’independentisme a casa nostra.

Diuen que les comparacions són odioses, però és un fet contrastat  que l’independentisme ha vist créixer el seu protagonisme tan a Escòcia com a Catalunya. I tot i que no sabem què ens depara el 2014, ni si finalment veurem una nova Declaració d'Arbroath sobre la independència d’Escòcia, la voluntat d’un poble no podrà ser aturada eternament. En aquests moments, amb tota seguretat hi deu haver algú que de nit somnia tenir trobades d’amics a les Açores.


dijous, 19 de gener de 2012

Poema antològic

Participació en el 230è joc literari de'n Jesús M. Tibau


Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau.
Com dos gegants d’una legió sagrada,
forjador expert i brau,
s’arrenca el postís i la veu disfressada.

I ells van alçant-se i prenen l’espasa del combat,
bella Ciutat d’ivori, feta de marbre i or.

En un incomparable triomf, Migdia mor.

Lliure  i feliç, fins i tot a Sepharad.


Versos extrets de :
B. Carles Aribau – La Pàtria
J. Verdaguer- Canigó
J. Anselm Clavé- La maquinistes
J. Maragall – Oda nova a Barcelona
C. Riba – Segon llibre d’estances
Guerau de Liost – La ciutat d’ivori
J. Carner- Els fruits saborosos
S. Espriu – La pell de brau