El racó d’en Tamoteu
Participació en el 205è joc literari d'en Jesús M. Tibau
La complexitat del nom del poble no acompanyava la sensació de tranquil·litat i senzillesa que regnava en aquells paratges. Lluny de les meves cabòries, esperava arraulir-me en la pau que confereixen la distància i l’oblit. Però més enllà de tot plegat, i de la simplicitat de l’espai i de la vida d’aquella gent, em trobava jo, enmig d’un poble amb un nom tan llarg com un dia sense pa, la llargada del qual era inversament proporcional a la distància que el meu passat recorria darrere meu, recordant-me qui era i què era, i empenyent-me, a contracor, cap a recórrer un camí dolorós i tèrbol.
moltes gràcies per la teva participació
ResponEliminaInteressant, pots gaudir de la tranquil·litat, els teus amics no tenen temps d'anotar-se aquest nom tan llarg.
ResponEliminaUn bon lloc per fer net, encara que al poble del costat ben segur que encara estan més tranquils.
ResponEliminaMontse té raó: segur que no et busquen a Taumataetc.!
ResponElimina